PIRULETA

Perquè els carmels, i les xuxes en general, estan destinats al públic infantil? a cas les persones adultes no poden tenir desitjos dolços? De vegades sembla que queda malament menjar carmels, i si són sugus o piruletes encara més. Els adults sembla que només tinguin accés als xiclets (evidentment sense sucre, i si ens ajuden a combatre els petits bacteris de després de dinar, millor).

Per això, avui la meva paraula és PIRULETA, per reivindicar que els grans mengin "carmelus", piruletes de cor (sí, sí, aquelles que et deixen la llengua ben vermella), o chupa-chups kojac, o fins i tot totxos i dentadures!

I d'altra banda, felicitar des del meu humil blog a la persona que va tenir la majestuosa idea de posar un pal a un carmel facilitant la ingesta de les piruletes.

Aprofiteu per tenyir-vos les llengües de vermell i deixeu al nen que porteu a dintre gaudir d'un inici de càries tan dolç! :P

XINXETA

La lletra X és molt catalana, i justament en aquesta paraula hi és dues vegades! Sempre m'ha agradat aquesta paraula, i a més l'associo a alegria, doncs les xinxetes que recordo són de colors. És curiós, donat que les xinxetes punxen, que no sigui això el que em recorda la paraula, tot i que més d'una vegada me n'he clavat alguna. De fet, un soroll d'infantesa que recordo amb un somriure és el soroll que feien les meves passes quan se'm clavava alguna xinxeta a la sabata.

A part de la sonoritat de la paraula, que tant podem pronunciar com a "sh" o com "tx", i que trobo que sona bé en la nostra llengua, les xinxetes en sí sempre són útils a la vida de les persones. Gran material d'oficina imprescindible a les nostres vides :)

Cal dir que aquesta paraula ja m'agradava abans de fer-la servir com a nom d'una de les nostres gates.

BONIC - BONICA

 

Aquest adjectiu (per tant, a part del femení i masculí també podem trobar el plural dels dos gèneres) desprèn tendresa. Sí, trobo que és una paraula que defineix molt bé qualsevol cosa que sigui BONICA, però, només definint-la amb aquesta paraula, està clar que al darrera hi ha tendresa. Ja sigui per part de la persona que diu la paraula, per part de qui la rep, pel moment en qüestió...

I la fonètica és clau en aquest mot. Aquesta O que pronunciem U encara ens ho fa més proper, no trobeu? Sembla que pugui ser "únic" aquest moment "bunic". Hem de tornar a fer servir aquesta paraula, no és el mateix una cosa MACA que una cosa BONICA! És com si les coses boniques fossin més autèntiques, les maques són les de cada dia, les que et pots trobar a tot arreu, però les BONIQUES...són extraordinàries!

Que tingueu tots un dilluns BONIC! :)

COLORINS

Aquesta paraula m'encanta. No per les lletres que la componen, trobo que hi ha paraules que "físicament" poden no ser gaire agradables a la vista però el so en pronunciar-les o els records que et poden portar les fan boniques.

COLORINS, amb aquesta paraula em vénen al cap un munt d'imatges, la típica caixa de dacs del cole, l'arc iris, les capses de cartró d'Alpino o fins i tot aquell típic taller on havies de pintar un full de colorins i després pintar-lo tot de negre al damunt per poder-hi fer un dibuix amb un escuradents.

Cal dir que la paraula COLORINS no està acceptada com a tal al Diccionari de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans), tot i així la podem trobar a molt llocs. Hi ha llars d'infants amb aquest nom, botigues de roba...

Tampoc és una traducció del castellà de "colorines", doncs la RAE (Real Academia de la lengua Española) tampoc l'accepta al seu diccionari.

Així doncs, us animo a fer dibuixos de colorins, que pinteu parets de colorins, que flipeu en colorins, i que feu servir aquesta paraula en el dia a dia ja que desprèn un munt d'energia, de fet, una energia diferent per a cada color.

Què diré aquí...

Tot i ser una persona de ciències, a qui li encanten els números i qui sempre pensa de manera sintètica i científica tinc prelidecció per la llengua, i en conseqüència per les paraules.

En aquest blog aniré explicant coses en relació a paraules. Paraules preferides, paraules odiades, paraules oblidades...

Serà com la meva visió del món, de la vida, de l'actualitat a través de lletres (àtoms lingüístics) que formen aquestes paraules.

Alella, octubre de 2010